Por Antonio Hidalgo Diego
Temps estimat de lectura: 24 minuts
El 12 de maig se celebrarà el ritual que reviu i perpetua el sistema de dictadura parlamentària. Una farsa que legitima l’absència de democràcia directa amb l’excusa dels vots emesos per una petita part de la població[1] que elegeix a uns diputats als quals no coneix i que no tindran cap poder real[2]. Si bé la majoria d’enquestes (sempre manipulades) auguren que el nou partit Aliança Catalana (AC) obtindrà un resultat testimonial[3] a les eleccions autonòmiques de Catalunya, els mitjans de comunicació estan donant una cobertura mediàtica desproporcionada al partit xenòfob independentista que és només un dels molts partits sense representació parlamentària que hi concorren. El discurs dels mitjans davant la candidatura d’AC és alarmista amb l’objectiu d’animar l’avorrit debat de partits i incentivar la participació ciutadana en els comicis, ja sigui perquè votis al partit demonitzat per l’anomenat cordó sanitari o perquè contrarestis el vot de la ultradreta catalana. No caiguis en aquest parany, tan vell com l’anar a peu! Si tu votes, ells guanyen; si ells guanyen, tu perds.
Si encara vols exercir el dret més insubstancial que t’ha atorgat aquell que vulnera i et pren els teus drets quan li convé, et recomano que llegeixis el programa del partit que t’has decidit a donar suport com a mal menor o perquè estàs cansat de la mateixa xerrameca de sempre. Estàs valorant l’opció de donar el teu sufragi al nou partit Aliança Catalana? Per fer una valoració del que representa AC citaré quins són els tres pilars del partit de l’alcaldessa de Ripoll: 1) declarar unilateralment la independència de Catalunya; 2) donar prioritat als catalans per sobre dels estrangers i reforçar l’anomenada «seguretat ciutadana»; i 3) augmentar el nivell de vida dels catalans reindustrialitzant el país i liberalitzant l’economia.
Molts troben encoratjador que una part del discurs d’Aliança abordi qüestions ignorades per la majoria dels polítics professionals i que preocupen molt més a la gent del carrer que no pas els micromasclismes, els gasos d’efecte hivernacle o les noves lletres que s’afegiran a les sigles LGTBI+. Podem valorar de forma positiva que la Sílvia Orriols tingui la valentia de dir que l’islam és incompatible amb els valors propis de la cultura catalana i europea en ser una ideologia misògina, violenta i antidemocràtica[4]. Un altre element que connecta el discurs d’aquest partit amb la vida de la gent del carrer, una realitat que s’estampa amb el pensament teòric postmodern de les religions polítiques, és el del desig de fomentar la natalitat[5] en una Catalunya envellida que es preocupa per la pèrdua de la seva llengua però no tant del seu relleu generacional. A més a més, cal afegir que el programa electoral acaba amb una defensa sense excepcions de la llibertat d’expressió, proclama que m’ha tocat el cor en aquest temps de censura i pensament únic. Caldrà veure, però, si, un cop al poder, els polítics d’Aliança Catalana recordaran aquesta promesa electoral...
Però l’altra part del discurs d’Aliança Catalana és tan poc original que fa mandra: el mite messiànic de la independència de Catalunya, el mateix fum que venen (cada cop amb menys convenciment) ERC, Junts, CUP i Alhora[6]. Aliança desitja la independència per dues raons, una de caràcter romàntic (salvar la llengua i la cultura catalana de l’extinció), i l’altra que toca tant de peus a terra que mostra el costat més liberal i capitalista dels polítics d’Aliança: «volem la independència perquè Espanya ens roba». S’independitzarà Sant Cugat del Vallès del futur Estat català perquè Santa Coloma de Gramenet ens roba? És que el nou Estat català no recaptarà impostos? És que la classe treballadora i la petita empresa deixaran de ser els que sostinguin la despesa estatal amb la seva activitat laboral i el pagament de l’IVA? Si comparem la fiscalitat, la despesa pública i l’endeutament de les institucions d’autogovern de Catalunya amb els indicadors de les altres comunitats autònomes podem anticipar que els catalans pagarem a la Hisenda de Barcelona tants o més impostos que els que estem pagant a Madrid. A més, AC contempla augmentar la despesa en policies i presons, en construir habitatges a prop dels polígons industrials (com a la Xina! Tindran també xarxes contra els suïcidis?), en pagar moltes subvencions a les empreses, en fomentar el turisme i en convertir Barcelona en una fira constant d’esdeveniments a l’estil dels Jocs Olímpics del 1992. Com pensen pagar tot això? El redactor del programa d’Aliança ha invertit tanta tinta en aportar dades del saqueig fiscal que s’ha oblidat d’explicar que la independència de Catalunya provocaria una greu crisi econòmica immediata i un inevitable augment impositiu mentre durés el procés de construcció de les estructures d’Estat.
Si ens n'anem a la part romàntica, pretendre «salvar la llengua catalana amb eines d’Estat» és una proposta que no porta enlloc: d'ençà que el català s’ha convertit en la llengua oficial del sistema educatiu i l’administració el seu ús no ha fet més que disminuir i molts joves comencen a veure la llengua catalana com un idioma d’imposició, la llengua del poder, de la burocràcia, dels funcionaris i de la classe política[7]. La llengua només podrà reviure si desapareixen les polítiques «culturals» subvencionades i el català torna a ser una llengua viva, la llengua dels carrers, dels centres de treball, dels jocs infantils, de la festa, les cançons, la poesia i els contes populars, una llengua del poble lliure en oposició al poder de l’Estat i de les seves llengües oficials.
¿Com vol Sílvia Orriols declarar unilateralment l’Estat català si només un 38% de la població es considera independentista i el 53% rebutja frontalment la independència de Catalunya?[8] Com aconseguirà convèncer als Estats Units i a la Unió Europea d’acceptar un nou Estat sense exèrcit en temps prebèl·lics? Com defensarà la independència davant d’una més que probable reacció de l’Exèrcit espanyol? Si tothom sap que el Procés és una via morta (l’anomenada via catalana cap a la independència), ¿quines van ser les raons que van transformar a la classe política catalana en indepe de la nit al dia? 1) Distreure a l’opinió pública perquè no ensumés la flaire provinent de la claveguera de corrupció que va ser el govern autonòmic de Jordi Pujol, l’abans anomenat oasi català; i 2) fer una rentada de cara a les institucions catalanes desprestigiades per la corrupció i les actuacions violentes dels Mossos d’Esquadra[9]. El Procés no anava de debò, va ser un bluf de Pujol i Artur Mas que es van empassar els seus successors, tal com va revelar Carme Forcadell a l'admetre que la declaració unilateral d’independència (DUI) només va ser «simbòlica», un joc per enganyar als seus electors. El processisme, però, és l’element en comú que trenca el cordó sanitari i fa que Aliança Catalana passegi de la maneta d’ERC, Junts i de la resta de partits catalanistes «políticament correctes». Que l’ideòleg del partit Aliança Catalana sigui Jordi Aragonès, fill d’un diputat per Convergència i Unió i cosí germà de l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès (ERC), resulta tant estrany com revelador[10].
La qüestió clau sobre la independència hauria de ser per què la volem. Si els catalans ens alliberem de l'Estat espanyol, ha de ser només per poder governar-nos a nosaltres mateixos amb un sistema de democràcia directa per assemblees i dret consuetudinari, amb la recuperació de les terres i béns comunals que ens van treure l’Estat espanyol i l'oligarquia catalana, també per poder deslliurar-nos del treball assalariat i per viure en llibertat amb responsabilitat. És a dir, per desprendre'ns de l'Estat, sigui el que sigui. La «independència» que proposen Aliança, Esquerra i Junts no comportaria cap canvi significatiu en les estructures polítiques, econòmiques i socials: res nou sota el sol[11].
A més de la independència, el tema estrella d’Aliança Catalana és el discurs crític contra la immigració estrangera, especialment la musulmana. El recurs fàcil dels detractors dels partits identitaris que han aparegut a Europa a les últimes dècades és afirmar que són moviments feixistes, racistes i neonazis. Però, aquest és el cas d’Aliança? Jordi Borràs assegura, en canvi, que la Sílvia Orriols no és feixista perquè no fa ús de la violència i es presenta a les eleccions; Andreu Barnils va més enllà i s’alegra del fet que, a diferència de l’antic líder de la ultradreta a Catalunya, Josep Anglada, l’alcaldessa de Ripoll no és espanyolista, deixant entreveure que si l’extrema dreta i la xenofòbia parlen català seran ben tolerades per l’establishment barceloní[12]. Els catalans som tan europeus que fins i tot tenim un partit identitari propi, com França o Països Baixos!, celebren els intel·lectuals més provincians que li donarien la mà al mateix Hitler si portés barretina...
La qüestió és que el feixisme més proper que hem patit, el franquista, no parlava gaire de l’arribada i la integració dels immigrants estrangers, potser perquè no existien. El que sí que va fer el règim de Franco va ser incentivar la sortida de gairebé tres milions de treballadors que van haver d’emigrar als països rics del centre i el nord d’Europa. El caudillo va guanyar la guerra gràcies al suport de milers de soldats musulmans reclutats per les autoritats religioses nord-africanes i sempre va parlar bé de l’islam, aspectes que no sembla compartir amb Orriols. En realitat, la crítica que fa Aliança Catalana a la immigració i a l’islam és més populista que pragmàtica. Aquesta cita del seu programa ho deixa ben clar: «Si ens cal immigració aquesta ha de ser tan sols la que ens beneficiï econòmicament», al mateix temps que defensa «una política migratòria restrictiva» i «la integració dels immigrants legals». Immigrants? És clar! Immigrants que treballin per nosaltres, parlin català i ens facin més rics. ¿No és aquesta una forma fastigosa de tràfic d’éssers humans? ¿No és aquesta la mateixa esclavitud que van abolir els pobles europeus cristians durant l’alta edat mitjana, el mateix cristianisme que reivindica la líder del partit? L’absoluta manca d’humanitat que mostra l’ideari d’Aliança Catalana queda ben palesa quan denuncia la mort de milers d’ancians durant la «pandèmia» de Covid-19, no pas per empatia amb les víctimes i els seus familiars, sinó perquè els hi resulta indignant que la Generalitat recaptés un 60% més a l’impost de successions.
La defensa de la llengua i de la cultura catalana davant de l'allau migratori és només una cortina de fum: la xenofòbia d’Aliança és una estratègia per convertir Catalunya en un Estat... policial. El programa del partit dedica poques paraules a la immigració i a l’islam, realitat que contrasta amb les constants referències a aquest tòpic que dedica Sílvia Orriols en les seves compareixences públiques. En canvi, una cinquena part del text programàtic d’Aliança Catalana està dedicat a parlar de policia, lleis, tribunals de justícia i funcionaris de presons. Malgrat que Catalunya és un dels territoris del planeta amb una ràtio de policies per habitant més elevada, AC proposa augmentar-ne el nombre de funcionaris armats i millorar el seu equipament[13]. Molt més preocupant que el futur nombre d'agents de l'autoritat és la proposta de recuperar les antigues pràctiques de la policia franquista, arribant a dir que les hores dedicades a la investigació d’afers interns (policies que investiguen els delictes d’altres agents uniformats) serien destinades a patrullar els carrers i que s’ha d’evitar que «els nostres professionals de la seguretat no puguin treballar lliurement per por de ser perseguits». Tornarà la llei de fugues? S’institucionalitzaran les tortures a comissaria? La creació de tribunals de justícia «especials» per fer judicis ràpids (sumaríssims?), convertir en «autoritat» a la totalitat del cos de funcionaris de presons o «alliberar» a les dones construint-les un nou centre penitenciari a Barcelona[14] són propostes que mostren la verdadera naturalesa d’Aliança Catalana com a partit que vol reforçar l’aparell de repressió de l’Estat (sigui espanyol o català) anticipant-se a la situació de pobresa, carestia d’aliments i subministraments energètics, delinqüència i guerra que patirem en els anys vinents. Aliança equiparà a la policia amb «més vehicles, equips de comunicació i tecnologia avançada com càmeres d’anàlisi de la conducta» per establir una dictadura tecnològica com la que existeix a la Xina[15].
Tornant a la pregunta, és Aliança Catalana un partit feixista? La resposta és... sí. L’inventor del feixisme, Benito Mussolini, va resumir l’ideari del seu partit amb aquestes paraules: «El poble és el cos de l’Estat i l’Estat és l’esperit del poble. A la doctrina feixista, el poble és l’Estat i l’Estat és el poble. Tot a dins de l’Estat, res en contra de l’Estat, res fora de l’Estat». Mobilitzar els catalans en el procés de construcció d’un nou Estat (amb eleccions parlamentàries o sense) mitjançant el nacionalisme identitari és feixista; el discurs ultranacionalista i racista d’Aliança Catalana també és feixista, per molt que la Sílvia Orriols parli en català o es presenti a les eleccions. ¿Cal recordar que el Partit Nacional Feixista de Mussolini es presentava a les eleccions abans d’arribar al poder per gràcia del rei Víctor Manel III o que Hitler va ser escollit canceller després de guanyar uns comicis? Una altra de les característiques pròpies de qualsevol règim feixista és la construcció d’un estat policial i amb jutjats d’excepció que serveixi per reprimir al poble. Qui es pensi que la policia està al servei del ciutadà és molt innocent o veu moltes pel·lis![16] AC vol convertir el cos dels Mossos d’Esquadra en una policia similar a la franquista, quan grisos i verds tenien total llibertat per actuar de manera desproporcionada sense por de rebre cap sanció.
Una altra connexió entre Aliança i el franquisme és el desig d’industrialitzar Catalunya, construir habitatge social per a obrers i, fins i tot, crear un nou Institut Nacional d’Indústria català. La indústria ha de cobrir les necessitats de béns de consum dels habitants d'una comarca, no ser un instrument de l'Estat per produir armament per a l'Exèrcit i aconseguir divises estrangeres a costa d'explotar laboralment a la seva població i degradar el medi ambient. I, parlant d'economia, els feixismes del segle XX eren de dretes o d’esquerres? Sigui quina sigui la resposta, dictadors com Miguel Primo de Rivera, Francisco Franco o Benito Mussolini van impulsar la creació i la nacionalització d’empreses estratègiques estatals. Al mateix temps que presumeixen de liberalitzar l’economia sense especificar amb quins mecanismes, la gent d'Aliança s’atreveix a anunciar que l’Estat expropiarà els boscos per explotar-los econòmicament![17]
Els partits de la nova extrema dreta europea no estan tenint gaire implantació a l’Estat espanyol, i encara menys a Catalunya. La promoció del nou partit d'Orriols i del cosí del molt honorable president en els mitjans de comunicació pretén aconseguir que el discurs reaccionari arreli a les nostres comarques després dels intents frustrats de Plataforma per Catalunya o Vox. En tot cas, la ultradreta identitària no suposa més que una regeneració des de dalt del sistema de dominació, un sistema exhaust i decrèpit. La manca de vitalitat del capitalisme i de les institucions de poder és tan evident que només proposen com a noves alternatives polítiques ideologies reaccionàries, noves versions del feixisme (Vox, Aliança) o del marxisme (Podem, Sumar, CUP, Comuns). Els polítics d’Aliança Catalana volen recuperar un passat inexistent i que no va ser tan positiu com ens volen fer creure. Sílvia Orriols vol tornar als anys del desarrollismo franquista, quan encara no havia nascut la bibliotecària de 39 anys. Aliança vol fer un viatge en el temps a la dècada dels seixanta, època de creixement econòmic, industrialització, seguretat ciutadana, manca de llibertat, repressió policial i defensa dels valors morals del nacionalcatolicisme. Aliança Catalana no s’adona que l’economia europea està marcada per la competència dels països asiàtics, la manca de matèries primeres, la pèrdua de fertilitat dels sòls agrícoles, la degradació del medi, l’acumulació de la riquesa en poques mans, l’absència de llibertat econòmica, la mala salut mental i física dels treballadors, l’estil de vida hedonista i despreocupat, una guerra a les portes i l’envelliment de la població. Més que somniar amb un passat que mai tornarà caldria començar a construir una nova Catalunya.
Tampoc podem confiar en el fet que el mateix Estat que ha dissenyat la societat que rebutja Sílvia Orriols impulsi Aliança Catalana com a solució. No podem confiar en els polítics. La nova societat amb virtut i valors, independència política, treball lliure i llibertat de consciència l’hem de construir nosaltres al marge de les institucions de poder. La solució no és votar a les eleccions del 12 de maig. La solució és emprendre el camí de la transformació integral dels individus i del poble de Catalunya[18].
Antonio Hidalgo Diego
[1] A les darreres eleccions al Parlament de Catalunya (2021) van votar només un 37% dels catalans, poc més d’una tercera part de la població del territori. El partit que va guanyar les eleccions, el PSC, no governa i, malgrat ser el preferit de l’electorat, només va rebre el suport del testimonial 8% dels catalans. Quina autoritat poden tenir els dirigents de la Generalitat amb aquest suport?
[2] Abans de votar, recorda els deu manaments de la «democràcia»: 1) no votaràs al rei; 2) no votaràs al president (el voten els diputats, no els electors); 3) no votaràs a cap membre del poder judicial; 4) no votaràs a l’alt comandament de l’Exèrcit; 5) no votaràs als responsables de la policia; 6) no votaràs a cap dels alts funcionaris de l’Estat que marquen el rumb de la teva vida; 7) no votaràs als membres dels consells directius de cap gran empresa o banc; 8) no votaràs als alts funcionaris del Banc Central Europeu que dirigeixen la marxa de l’economia; 9) no votaràs als responsables de TV3 o de la resta de mitjans de comunicació i xarxes socials que renten cervells; i 10) no votaràs a cap rector d’universitat dels que decideixen què és veritat i què no ho és. En tot cas, el polític que rep el teu vot farà allò que li digui el seu partit i no pas allò que et va prometre.
[3] Un exemple d’enquesta que pronostica un mal resultat per Aliança Catalana és l’encarregada per RAC1 i publicada el 21 d’abril que vaticina que AC obtindria una sola diputada.
[4] Quan parlo del meu rebuig a l’islam estic fent una crítica a una ideologia política i religiosa, no pas als éssers humans que viuen als estats sotmesos a l’islam o que provenen de territoris islamitzats, ja que els musulmans són, precisament, les víctimes principals d’aquest corpus ideològic totalitari. Si encara defenses l’islam com la «religió de la pau i la tolerància» et recomano la lectura dels llibres El mito de al-Ándalus: Orígenes y actualidad de un ideal cultural de José A. González Alcantud, El misterio de La Meca: Explorando el agujero negro del corazón de la historia musulmana de Peter Townsend (recentment editat en castellà) o Jihad: Blood and Slavery, from Muhammad to ISIS de M.A. Khan. El problema és que el discurs xenòfob-electoralista de partits com Aliança Catalana carrega més contra les persones que contra la ideologia que promocionen universitats europees, mitjans de comunicació nacionals, partits polítics com ERC i mesquites catalanes finançades per Aràbia Saudita.
[5] Malgrat parlar del problema demogràfic i de fomentar la natalitat, els ideòlegs d’Aliança Catalana encara no són del tot conscients de la gravetat del problema i el tracten molt de passada. Les propostes per fomentar la natalitat són del tot insuficients: crear una nova «Secretaria de Foment de la Natalitat i la Família» (més funcionaris!), acabar amb el discurs misogin-feminista i paidòfob de la TV3 o rebaixar l’IRPF a les famílies amb fills (una mesura que ja s’aplica sense gaires resultats). Per saber més coses de l’anomenat hivern demogràfic consultar el llibre Erótica creadora de vida. Propuestas ante la crisis demográfica de Félix Rodrigo Mora.
[6] Nou partit creat per l’exconsellera Clara Ponsatí com a escissió de Junts.
[7] Consultar «Tot allò que s’intenta imposar, com el català, acaba generant rebuig», entrevista a Iván Teruel publicada a el Triangle (30/5/2021).
[8] El interés por la independencia de Cataluña cae entre las generaciones más jóvenes (El País, 19/10/2023).
[9] El prestigi de la policia autonòmica de Catalunya va caure per terra quan la Generalitat va donar l’ordre de desallotjar per la força i de forma violenta el centre social de Can Piella (Vallès occidental) l’any 2013 i sotmetre a judici als seus residents. En aquest espai ocupat (abans abandonat) un col·lectiu de joves va reconstruir la masia i conrear les terres del mas, a més d’allotjar activitats veïnals i d’impartir cursos de formació professional al marge de les institucions estatals i de l’empresa capitalista. Consultar l’article Can Piella: historia de un proyecto colectivo y un proceso judicial que dura nueve años (El Salto, 3/5/2022). El Procés va començar a Can Piella?
[10] Els Aragonès són una nissaga de poder que durant quatre generacions s’ha consagrat al «servei públic», a la raó d’estat, a governar i a enriquir-se com a militants de formacions polítiques tant (suposadament) diverses com Esquerra Republicana de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya, Falange Española, Joventuts Socialistes Unificades i la nova Aliança Catalana. A més dels Aragonès citats al text, cal afegir que Pere i Jordi són nets de José Aragonés (riquíssim alcalde franquista de Pineda de Mar) i besnets de dirigents socialistes de la II República. Cal votar a les eleccions?
[11] L’expressió llatina és Nihil novum sub sole.
[12] Aliança Catalana, al parlament, article d’Andreu Barnils publicat a VilaWeb (16/3/2024).
[13] La xifra de policies locals i mossos passaria de 30.000 a 32.000, és a dir, 4 policies per cada 1000 habitants (sense comptabilitzar agents forestals, policies nacionals, guàrdies civils, militars i agents de la seguretat privada).
[14] No és una broma: l’única referència a l’alliberament de la dona que fa el partit de Sílvia Orriols al seu programa és per ficar-les a la garjola!: «Cal abandonar amb determinació real l’actual marginació institucional que pateixen les dones preses (...) amb la inauguració de la presó de dones a la Zona Franca de Barcelona».
[15] Per entendre millor com funciona el sistema xinès de dictadura tecnològica i trobar les inquietants coincidències amb el programa d’Aliança Catalana, consultar el meu vídeo Furia contra la máquina. El modelo chino capitalista a través del poeta Xu Lizhi disponible al canal de l’associació Plural-21.
[16] Malgrat que el llibre és totalment insubstancial, recomano la lectura del text Qué hace la policía y cómo vivir sin ella. El seu autor, Paul Rocher, demostra que l’objectiu de la policia no és, en cap cas, salvaguardar la seguretat ciutadana i que l’augment del nombre d’agents uniformats sempre va acompanyat d’un increment dels delictes.
[17] «Cal fer més productiu el bosc», tenim un «bosc sobredimensionat» o «fer tales selectives d'arbres».
[18] Consultar l’obra col·lectiva Bases para una Revolución Integral (Editorial Bagauda). L’edició en català estarà disponible en uns mesos.
Añadir comentario
Comentarios